DECLARACIÓ SOBRE L'ANOMENADA “VARIANT DE LA BISBAL”

La recent creada PLATAFORMA CIUTADANA A FAVOR DEL TRAÇAT NORD DE LA VARIANT C-66 AL SEU PAS PER LA BISBAL, que agrupa ciutadans i veïns afectats per l'anomenada “Variant de La Bisbal”, fa pública la següent

D E C L A R A C I Ó

         Per bé que les infraestructures de mobilitat son necessàries per al progrés de la societat, la seva implantació no ha de ser a costa de la qualitat de vida de les persones que viuen en el territori el qual, a més a més, és l'herència que hem rebut, el nostre patrimoni col·lectiu.

         És per això que, davant el despropòsit que suposaria el traçat sud de la variant, fem pública aquesta DECLARACIÓ, amb vuit raons a favor del traçat nord:

 1.  El traçat nord té un impacte menor per a les persones.

         L'argument que, en primer lloc, fa que l'opció nord sigui la menys dolenta és el cop fort que representaria el traçat sud per a la qualitat de vida de les poblacions afectades.

         Els pobles a peu de les Gavarres que graviten  a l’entorn del cap de comarca, La Bisbal, formen un territori històric amb molta població distribuïda en petits veïnats i masies. El teixit continu consolidat al voltant de la carretera de Cruïlles i entre els nuclis de Fonteta i Vulpellac es veuria severament afectat per la variant sud. A més a més, aquest traçat suposaria amputar les extremitats naturals de La Bisbal amb les Gavarres i barrar-hi l'accés natural a peu o amb bicicleta.  A Corçà, el traçat sud passaria a tocar les cases d'anyells i a pocs metres del nucli urbà, pel cantó del barri de Santa Cristina, el més poblat. A Fonteta passaria a pocs metres de les escoles.

         L'impacte sobre les persones del traçat nord és molt més baix.

 2.  El traçat nord té un impacte  menor per al medi ambient i el paisatge.

         L'alternativa sud  té un recorregut més llarg i transcorre per un terreny més accidentat. Té major impacte hidrogràfic i sobre els corredors faunístics.  Presenta més interseccions amb carreteres i vials municipals. Es troba més pròxim a la zona Pein i  a la xarxa natura 2000.

         El traçat nord és més curt i transcorre en gran part per un territori més planer. Té una menor afectació hidrogràfica i una menor incidència sobre els corredors faunístics. L'impacte paisatgístic també seria menor donat que una part del traçat podria ser amb túnel. Les àrees d’amortiment de l'Espai d'Interès Natural de les Gavarres també quedarien menys afectades.         

3.  El traçat nord ofereix una millor connectivitat i més eficient

         Enllaça directament amb la C.252 de Corçà a Verges i Figueres i amb les GI.644 i GI 651 de Vulpellac a Pals i Torroella de Montgrí que són les carreteres amb més intensitat de trànsit actual i previst.  El consum de carburant i el temps invertit en el recorregut seria menor per a la gran majoria d’usuaris.

         L’opció sud  obliga a fer connexions més complicades amb aquestes carreteres, sobretot a Corçà. Les carreteres que enllaça directament (La Bisbal-Cassà i La Bisbal-Calonge) passen per les Gavarres i són  de baixa intensitat de trànsit.  Al ser un traçat més llarg i amb connexions amb les carreteres principals més complicades té menor eficiència.

 4.  L'opció nord ajudaria a articular el trànsit al sector nord de La Bisbal

         El traçat nord resol més satisfactòriament el trànsit  al centre de Corçà i Fonteta, i connecta de manera més eficaç els sectors nord de La Bisbal i Vulpellac.

         A la banda sud, l'anomenada minivariant ha resolt en gran part els problemes de comunicació per aquest cantó de La Bisbal.

5.  El traçat nord genera menys contaminació

         El traçat pel nord és un terç  més curt (prop de 3 km.) i més planer  i amb connexions directes amb les carreteres principals. Per tant, redueix el consum de carburants i  genera menys contaminació atmosfèrica i acústica.

 6. El traçat nord preserva les terreres de Vacamorta.

         L’alternativa sud posa en perill les terreres de Terra Negra i Vacamorta. Aquestes terreres són de vital importància per a la indústria terrissera de La Bisbal. A més, les basses formades s’han convertit en punts molt importants per a la supervivència de la fauna amfíbia. D’altra banda, el pas de la carretera per aquest terreny argilós obligaria a fortes obres de cimentació i a grans talussos amb un gran impacte geològic.

7. L'opció nord és la menys dolenta per a la preservació del patrimoni històric i cultural.

         El traçat sud afecta de ple el paratge de l'ermita de Santa Cristina de Corçà (sXII) i el jaciment romà del seu entorn. Podria afectar també l'ermita de l'Esperança i contaminaria el paisatge que es contempla des del monestir de Sant Miquel de Cruïlles, emblemàtic monument romànic nacional. Es veuria severament afectat el poble de Fonteta, important nucli de turisme rural des d'on s'inicien molts itineraris que porten al PEIN de les Gavarres.

         Els punts més conflictius del traçat nord, el jaciment de Puig Rodó a Corçà i els Clots de Sant Julià a Forallac es podrien protegir i resoldre més fàcilment.

8. En definitiva, el TRAÇAT NORD ÉS MÉS RACIONAL

         Genèricament, els traçats pel sud d'un indret o d'una població trenquen la lògica elemental. L'orientació de les cases, la vida mira sempre al sud. El nord, en canvi, és el costat dolent, els darreres, on hi sol haver allò que no es vol que sigui vist. El traçat sud provocaria la suburbialització dels nuclis més poblats de Corçà, Cruïlles (Puig Ventós), la zona del convent de La Bisbal i,  sobretot, Fonteta. Com s'ha demostrat en els darrers anys, el creixement residencial i d'equipament industrial (Forallac) d'aquests pobles ha estat pel sud, que és la tendència natural.