FONTETA I LA VARIANT DE LA BISBAL

A Fonteta, el traçat sud de l'autovia és agressiu d´una manera singularíssima. Ho és tant que no s'arriba a entendre i s'escapa de la lògica més elemental que es pugui proposar un traçat sense considerar l'impacte sobre les persones.

          L'acte de protesta i d'afirmació del poble de Fonteta organitzat ja fa uns dies pels veïns del poble al voltant de la llar d'infants ha servit per fer prendre consciència a moltes persones sobre què és exactament l'anomenada variant de la Bisbal, ni més ni menys que un tram d'autovia d'una amplària de 30 metres, en gran part atalussada i que va acompanyada d'elements complementaris, com ara connexions i vials addicionals, passos elevats i subterranis, etc. A més a més, les persones que viuen al territori van entenent que el projecte de la «variant» afecta no només els bisbalencs i bisbalenques, sinó també els corçanencs i corçanenques, els cruïllencs i cruïllenques, els vulpellaquencs i vullpellaquenques i els fontetencs i fontetenques. A Fonteta, el traçat sud de l'autovia és agressiu d'una manera singularíssima. Ho és tant que no s'arriba a entendre i s'escapa de la lògica més elemental que es pugui proposar un traçat sense considerar l'impacte sobre les persones, sobre la seva qualitat de vida i la seva mobilitat. La construcció de l'autovia pel sud i, molt particularment el brutal moviment de terres necessari per fer l'atalussament, suposa una ferida gairebé mortal a l'entorn immediat de Fonteta i la seva connexió natural amb les Gavarres.

          Havent-hi solucions amb menor impacte, no es pot acceptar que es deteriori d'una manera irreversible un poble mil·lenari.

Cal no oblidar, tanmateix, l'afectació que suposa el traçat sud per al conglomerat que formen Fonteta, la Bisbal, Cruïlles i Corçà. El disseny d'una autovia que parteix pel mig aquest conjunt de pobles implica una visió incomprensible del territori i, encara pitjor, una actuació damunt d'ell irreversiblement destructora per a la gent que hi viu. Els desplaçaments del dia a dia empitjorarien notablement en aquests pobles i barris entrellaçats la connexió a l'hora d'anar a la feina, al banc, les anades i vingudes a l'escola, o per anar al metge. I també la qualitat de vida en sortirà malparada. A més, una de les principals fonts d'ingressos, el turisme estacional i de segona residència, també es veurien sensiblement afectats. Per a qui busca gaudir d'una vida reposada al poble i als paratges de les Gavarres, la presència d'una autovia com la que es projecta és senzillament incompatible.

          S'ha utilitzat com a argument a favor del traçat sud que precisament l'autovia serviria per evitar operacions especulatives en aquest territori d'entorn privilegiat. Però cal tenir ben clar que aquests usos no es regulen amb la construcció d'una autovia. Hi ha instruments suficients de planificació i de gestió urbanística com per permetre de configurar amb ordre i cohesió el futur de Fonteta i de qualsevol municipi o ens supramunicipal. A ningú se li escapa que la barrera formada per un talús amb una amplària de cap a 40 m a la base seria un impediment per al turisme estacional i de segona residència, i conseqüentment un fre per al comerç.

          En darrer terme, una visió moderna, metropolitana de la qüestió, no pot ignorar el caràcter de conurbació dels pobles veïns de Vulpellac, Fonteta, la Bisbal, Cruïlles i Corçà. Des d'aquí proposem als ajuntaments afectats que, pensant en el territori i la seva gent, facin un esforç conjunt en el moment d'avaluar els dos traçats. Que almenys per aquest afer deixin de banda el pensament roí i egoista de buscar contrapartides o beneficis parcials. Que entenguin que el dany que es pugui fer a Fonteta els afecta a tots pel fet que és una part del conjunt d'aquest territori. Cal que els representants municipals arraconin les rivalitats polítiques i s'oblidin ni que sigui un moment d'enveges i dels antecedents llunyans i propers de vells projectes que poc tenen a veure amb la realitat d'avui; que posin damunt la taula tot el saber i la bona voluntat per actuar de manera conjunta en benefici de tots.

          Amb un esperit renovat, els ajuntaments han de ser capaços de consensuar el millor traçat possible. Segons el nostre parer, mentre no es demostri el contrari, el traçat nord afecta menys persones, és menys agressiu al territori i és més eficient per a la mobilitat que no pas el traçat sud. Esperem que al final del procés s'imposarà el seny i la racionalitat