El Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient (Cilma) de les comarques de Girona ha realitzat un informe ambiental amb un seguit de propostes de millora per a la implantació de la nova variant de la Bisbal, on es revela que l'opció del traçat nord és més favorable que la proposta sud de la via. Per la seva banda, els autors del projecte han volgut aclarir que l'objectiu del document defugia d'oferir una valoració sobre quina de les dues alternatives consideraven com a millor o pitjor proposta.

Malgrat els aclariments dels autors -el biòleg, Josep Domingo, i l'enginyer de camins, canals i ports, Joan Macarro Ortega- l'avaluació dels factors que s'han tingut en compte per elaborar l'informe són més favorables al traçat nord. Amb tot, la falta d'un bon material de base ha condicionat la precisió de les propostes, les quals podrien haver estat més detallades.

Una de les sentències exposades a l'informe ambiental manifesta la dificultat en el traçat sud de "fer compatible el pas de la futura autovia per la zona de les terreres de Vacammorta i Terra Negra amb l'activitat de les terrisseres de La Bisbal".

Entre altres cal destacar que el traçat nord tot i ser de major dificultat en la seva construcció, a causa de l'accidentalitat del relleu, és un recorregut més curt -en 2 quilòmetres-, és més equilibrada quant a terres permeten extreure terra necessària per anivellar el terreny i té una afectació menor sobre la població. En aquest cas concret, el traçat es projecta a una distància superior dels nuclis urbans i reduint, per tant, la contaminació acústica i la contaminació de l'aire. Cal tenir en compte que el traçat nord passa només per 3 municipis, mentre que el sud afecta un terme municipal més (a banda de Corçà, la Bisbal i Vulpellac -presents en la nord- s'inclou el terme de Cruïlles).

Una punt destacat és la funcionalitat del traçat. A diferència del traçat sud, el nord tindria una connexió directa amb carreteres importants i de forta intensitat (C-252 de Corçà a Veges i Figueres i amb les GI-644 i GI-651 de Vulpellac a Pals i Torroella) evitant que molts vehicles hagin de passar per l'interior dels nuclis urbans. També és important fer referència que l'estudi exposa que mentre el traçat sud afectaria Espais d'especial protecció com les terreres de Vacamorta i la Xarxa Natura 2000 de la llera del Riu Daró entre el massís de les Gavarres i la zona urbana de la Bisbal d'Empordà, el traçat nord no té aquesta afectació ni en Espais Protegits ni en Patrimoni arquitectònic o arquològic.

El mateix informe del CILMA inclou un apartat on es recullen propostes diverses de millora per cada un dels traçats. Mentre, segons els autors de l'estudi, el traçat nord només implicaria un total d'11 modificacions respecte les propostes presentades inicialment, a l'alternativa pel sud li caldrien 17 modificacions diverses per presentar un hipotètic traçat amb uns resultats més favorables respecte als impactes i afectacions en l'àmbit de projecció.