www. plataformapelnord .org

Plataforma ciutadana a favor del traçat nord de la variant de La Bisbal

 

Tornar

Article publicat al Diari de Girona el 20/01/08

EFECTES COL.LATERALS D´UNA INFRAESTRUCTURA EN EL TERRITORI:

1.   L'impacte econòmic de l'anomenada “variant” de la Bisbal

         La construcció d´una autovia per enllaçar les grans infraestructures de l’interior (AP7, AVE, Eix Transversal, Aeroport) amb la Costa Brava, és una aposta del govern de la Generalitat que aquests darrers temps genera   controvèrsia entre  les diferents institucions polítiques, econòmiques i socials. La seva construcció està pensada per facilitar el trànsit de viatgers i de mercaderies, i per estimular el desenvolupament econòmic del territori els habitants del qual, però,  tinguem-ho ben present, hauran  d´encarar  dificultats de més a menys envergadura i hauran de fer front a canvis importants als quals necessàriament caldrà adaptar-s´hi

         Com en altres indrets, el territori proper a les Gavarres i, en particular, l´entorn de la Bisbal  -  on l’autovia dita “variant” substituirà el tram actual de la carretera C66 que travessa la vila  -, és un cas paradigmàtic de com una nova infraestructura viària colpeja els hàbits de la població i les activitats econòmiques i comercials. A la Bisbal, pràcticament tota la vida comercial se centra a l’entorn d’un eix que es distribueix a banda i banda de la carretera actual, des de Corçà i el Rissec fins a la pujada de Vulpellac, amb el seu epicentre a Les Voltes.

         L´activitat principal de la Bisbal, al menys fins avui, gira a l´entorn de la terrissa. Abasta des de les indústries petites i mitjanes i les grans superfícies que es concentren a l’oest, fins a la venda al detall de ceràmica principalment a l’Aigüeta. Segueix el petit comerç centrat a l´entorn de les Voltes i l’antiquariat, present sobretot a la zona de  Vulpellac.  Poques viles,  o potser cap més, tenen un eix comercial natural que s’hagi convertit en els darrers decennis en un referent tant conegut i reconegut per a moltes persones d’aquí i de fora, que aprofiten el seu pas per la vila per adquirir un objecte de regal, un bisbalenc, unes excel·lents botifarres, o per donar un cop d’ull a les botigues d’antiguitats buscant un o altre objecte.

         Mantenir i millorar l´eix comercial és una prioritat per a una vila que necessita aquesta font de riquesa que és el pol d´atracció de visitants           d´arreu. Ara, la construcció de l’autovia, mal anomenada encara ara, hi insistim, “variant” de la Bisbal, suposarà, sens dubte, un risc i alhora un repte. A ningú se li escapa que la gent de pas que fins ara travessava per força el centre de la Bisbal i s´aturava per fer alguna compra, passarà de llarg si no té un incentiu per sortir de l´autovia; passi pel nord o pel sud, això vol dir que cal un comerç de qualitat i ben promogut, i cal també, abans que res, que l´accés a la zona comercial sigui ràpid i directe, que hi hagi comoditat d´aparcament cèntric, i uns referents de circulació que permetin localitzar amb facilitat els punts d’interès. Està demostrat que si    l´accés és difícil i els conductors han de resoldre un dilema per decidir en diferents cruïlles i giradors com arribar a la botiga o al magatzem que busquen, i dubten on podran aparcar, aleshores no s´aturen i deixen les seves compres per a un indret amb un accés menys problemàtic.

         Es pot reduir l´impacte de l´autovia sobre l´activitat comercial ? Encara que sembli un contrasentit, és possible aprofitar la “variant” per donar un nou impuls al comerç si es planifiquen bé els accessos i                s´acompanya d´un conjunt de mesures per a engrescar la gent a sortir de      l´autovia. Si la Bisbal vol fer front amb èxit al repte de mantenir l´eix comercial com un pol d´atracció, la primera premissa és estudiar quina opció és la millor per als accessos i planificar els serveis. La Bisbal ha d´exigir que l´autovia entronqui com més directament millor amb l´eix comercial, sense que el visitant es perdi en rotondes, semàfors i  carrers estrets carregats de trànsit. Lògicament, cal complementar els serveis amb un aparcament a una distància relativament curta per fer a peu, i un punt            d´informació. A més a més, un bon enllumenat homogeni i una retolació adequada poden ajudar a potenciar la unitat  de l´eix comercial des del Molí de la Torre fins a Vulpellac.

         Amb la profunditat i serenor que calguin, mitjançant un procés de participació “tranquil i transparent”, com ha declarat l´Ajuntament, la societat civil, els industrials, els comerciants, els professionals i tothom interessat, juntament amb els representants polítics, però, sobretot, amb l’Ajuntament al cap davant, hauran d´analitzar bé les alternatives nord i sud i exigir que el traçat de l´autovia es decideixi amb criteris de racionalitat. A hores d´ara, quan encara no està definit el traçat de la futura autovia, sabem que el DPTOP estudiarà les solucions en funció de les peticions que rebi dels Ajuntaments i de la societat en el seu conjunt. Com ha declarat el conseller Nadal... les coses estan molt obertes i haurem de fer un gran procés participatiu per acabar-nos de decidir.

         Fins avui, totes les poblacions que entronquen amb l´autovia, com Cassà de la Selva o Llagostera compten amb tres accessos:oest, centre i est. I això és també el que li pertoca a la Bisbal, tant si el traçat definitiu és pel nord o pel sud. No hi ha cap impediment tècnic ni en un cas ni en l´altre. Tot amb tot, és coneguda la posició de la Plataforma pel Traçat Nord de la Variant, que ja ha arribat als 1700 associats. Pel nord, l’accés Bisbal-Centre, situat més o menys a la zona de la rodona de l´escorxador, seria      d´una gran eficàcia per arribar al nucli del comerç. En canvi, pel sud, l’accés Bisbal- centre comportaria més d´un semàfor i més d´una rodona des de la carretera de Cruïlles, abans del semàfor de Puigventós, o potser encara més al sud, fins i tot més al sud de Cruïlles.

         Cal doncs fer una reflexió i exigir un debat clar i racional. Si hem de creure les paraules recents d´un conegut diputat al parlament català a propòsit de la futura ronda del Vallès, anomenada també “quart cinturó”:    una infraestructura no ha de tenir en compte els que passaran, la gent de pas, sinó la gent que viu i treballa en el territori. A la Bisbal, l´alcalde Sais ha dit i repetit que prepara un procés de participació ciutadana. Doncs potser comença a ser hora que es vagi visualitzant abans no sigui massa tard.

 

PERE FREIXAS

Plataforma a Favor del Traçat Nord de la Variant de la Bisbal


 

 

Tornar